lunes, 18 de febrero de 2013

Teatro visto

Estas son las obras que más me han gustado o mejor recuerdo han dejado en mi por otra parte mala cabeza. No están ordenadas por favoritas ni mucho menos y seguro que me dejo alguna. Si alguien me recuerda alguna que me haya dejado fuera, I'd be dramatically grateful.

1. Incendies, Wajdi Mouawad (dir. Wajdi Mouawad, Théâtre Abé Carré Cé Carré) (Teatro Español, 2008)
2. Santa Joana dels escorxadors, Bertol Brech (dir. Àlex Rigola, Teatre Lliure) (Teatro Canovas, 2006)
3. The comedy of errors, Shakespeare (dir. Edward Hall, Propeller) (Teatros del Canal, 2011)
4. Todos eran mis hijos, Arthur Miller (dir. Claudio Tolcachir) (Teatro Español, 2010)
5. Après moi, le déluge, Lluïsa Cunillé (dir. Carlota Subirós, Teatre Lliure) (Teatro Valle Inclán, 2008)
6. La cabra o quién es Silvia, Edward Albee (dir. Josep Maria Pou) (Teatro Cervantes, 2006)
7. History Boys, Alan Bennett (dir. Josep Maria Pou) (Teatros del Canal, 2010)
8. La omisión de la familia Coleman, Claudio Tolcachir (dir. Claudio Tolcachir) (El Matadero, 2011)
9. ¿De cuándo acá nos vino?, Lope de Vega. (dir. Rafael Rodríguez. Compañía Nacional de Teatro Clásico) (Teatro Pavón, 2009)
10. La curva (dir. Israel Galván) (El Matadero, 2011)
11. El público, García Lorca (Teatro del sur) (Teatro Alhambra, 1995)
12. Homebody-Kabul, Tony Kushner (dir. Mario Gas) (Teatro Español, 2007)
13. Frontera, el jardín de los gritos (dir. Ramon Oller. Companyia Metros) (Barcelona, 2000)
14. Celobert, David Hare (dir. Josep Maria Pou) (Teatre Goya, 2012)
15. Realidad, Tom Stoppard (dir. Natalia Menéndez) (Teatro María Guerrero, 2010)
16. Comedia Nueva o el Café, Fdez. de Moratín (dir. Ernesto Caballero. Compañía Nacional de Teatro Clásico) (Teatro Pavón, 2008).
17. Follies, Stephen Sondheim (dir. Mario Gas) (Teatro Español, 2012)
18. El crimen de Lord Arthur Savile, Oscar Wilde (Compañía Egos Teatre) (Teatro Fernán Gómez, 2012)
19. Tis Pity She’s a Whore, John Ford (dir. Declan Donnellan. Cheek by jowl) (El Matadero, 2012)
20. Rock and Roll, Tom Stoppard (dir. Àlex Rigola, Teatre Lliure) (El Matadero, 2010)

2 comentarios:

Anónimo dijo...

No sé si és un oblit o una omissió expressa però també havíem vist amb la Nyu "Tots eren fills meus" amb traducció del Monzó al Romea cap allà el 1999. Jo crec que és de les obres que més m'han emocionat o colpit d'alguna manera... Aquesta i "De cuando acá nos vino" diria que són les meves prefes...

A de V

Anónimo dijo...

¿Tan poco te gustó la Machi en Platonov? Yo, contigo, del espectáculo que más me acuerdo fue de uno que vimos de The Chanclettes, en una sala de Barcelona, allá por los años noventa. Y perdón por el nivelón.
Ad.

2017: tibio y desafecto

Ay, que ya nadie se acuerda de 2017. Aquí va mi resumen: Lo mejor del año  * La frase de "Juego de Tronos": “Maybe it real...